Compromesa sempre amb la seva Missió, l'Escola Pia busca donar resposta als reptes que el món li planteja. I, avui, un d'aquests reptes és respondre a la crida del Concili Vaticà II, que demanà aprofundir en la doble dimensió, clerical i laïcal, de l'Església.
Ja fa anys, doncs, que l'Escola Pia va donant passes per esdevenir un espai de trobada, corresponsabilitat i fraternitat entre laics (i laiques!) i religiosos. Aquesta política, que s'impulsa a través d'un Secretariat General i diversos equips de treball formats per escolapis (religiosos i laics) d'arreu del món, es coneix com a "Participació a l'Escola Pia".
Actualment, el document de referència d'aquest àmbit és el directori "La Participació a l'Escola Pia", aprovat pel Capítol General celebrat a Hongria el 2015.
Segons aquest document, la participació dels laics a l'Escola Pia es du a terme a través de quatre modalitats:
- La cooperació: és la pròpia d'aquelles persones que formen part de l'Escola Pia per raó de la seva tasca (educadors, personal de servei i suport, alumnes i usuaris, etc.).
- La missió compartida: és la pròpia d'aquelles persones que assumeixen la Missió de l'Escola Pia, com a opció religiosa o espiritual, com a compromís personal i de creixement humà.
- La integració carismàtica: és la pròpia d'aquelles persones que, després d'un procés de formació i de discerniment, viuen el carisma calassanci (espiritualitat, missió i vida fraterna) en la Fraternitat de l'Escola Pia.
- La integració carismàtica i jurídica: és la pròpia d'aquelles persones que, a través d'un compromís jurídic, des de la seva condició laïcal formen part de l'Orde de l'Escola Pia.
Cada demarcació escolàpia desenvolupa les fórmules de participació de les diverses modalitats en funció de la realitat històrica, social i cultural del seu territori. Pel que fa a Catalunya, podeu saber-ne més visitant l'apartat La participació a l'Escola Pia de Catalunya.
